Comunicado 04/19

8 de Març 2019
PER TU, PER NOSALTRES, PER TOTES!

“socialment iguals, humanament diferents, totalment lliures”

Encetem un altre mes de març. A la nostra empresa marcat per tot un seguit de reunions de Conveni, reunions amb els col·lectius afectats per la LVSF, reunions sobre la configuració de les borses de treball.

Marcat també pels conflictes no resolts amb sindicats com el nostre, que està focalitzant part de les seues forces en trobar una eixida veritablement negociada.

Però a la nostra secció sindical, aquest mes de març torna a estar marcat per una data, la del dia 8, que lluny de ser festiva ha esdevingut un tsunami: el de la mobilització de les dones en tots els àmbits de la vida.

Estem convocades per segon any pel moviment feminista a una vaga que vol fer trontollar el món des dels seus arrels. Des del dret a decidir sobre el propi cos, fins a la reivindicació de la justícia social, la salut o l’educació.

Des del dret a defensar la nostra vida i lluitar contra les violències masclistes, fins a a posicionar-nos contra les guerres, les fronteres i els Estats autoritaris i repressors. El moviment Feminista s’alça contra el
patriarcat, el capitalisme o el racisme.

I ho fa, novament, amb una crida a parar en l’àmbit laboral, en el del consum, les cures o l’educació.

Una crida que és antiracista i anticolonial perquè vol ser un moviment global, transfronterer i transcultural.

Des de la CGT, asumim els arguments i els principis antipatriarcals, anticapitalistes i antiracistes i donem cobertura legal a una vaga de 24h el 8 de Març .

Aquesta és una vaga per fer palesa la precarietat que patim especialment les dones, per visualitzar treballs invisiblittzats per ser de dones, per denunciar les violències masclistes, per exigir mesures contra la bretxa salarial o la desigualdat de les pensions, per demandar polítiques que facen efectives la conciliació de la vida laboral i personal a més de la corresponsabilitat en les cures.

És una vaga que té xifres … i que també ens afecta en FGV. Tenim un Pla d’Igualdat sempre ajornat perquè al fons de tot, les “coses de dones” continuen sent de segona categoria. Però totes sabem que la conciliació de la vida personal i familiar ha de ser cosa de dones i d’homes. Haurem de potenciar-lo, de la mateixa manera que haurem de fer-nos mirar quants sostres tenim en aquesta empresa pública amb mètodes de selecció que no passarien la perspectiva de la mirada violeta.

Hauríem de revisar els porcentatges de dones segons en quines categories, el tractament als col·lectius feminitzats, la feminització dels contractes a temps parcial o els perfils que es demanen en alguns nivells que semblen no aptes per a segons quines persones i de quin sexe.

Hauríem de fer-nos mirar també les estructures de les nostres seccions sindicals que no troben lloc en l’agenda per a debatre una mobilització a la qual tots i totes s’apuntarem després (fins i tot sense haver secundat una vaga a la què, per segon any consecutiu, el moviment feminista interpel·la als agents socials) .

Allò important no és eixir en la foto: és treballar els 365 dies abans per una revolta que ja és imparable.

El futur serà feminista o no serà . Per fer-lo possible, haurem de treballar per a trencar amb totes les estructures d’aquest present que no ens permeten avançar. Començar per totes eixes xicotetes (o no tan xicotetes) qüotidianitats que en el dia a dia també de FGV ens invisibilitza: des del llenguatge fins a l’atac subtil; des de bretxes estructurals per la inexistència de dones en alguns llocs de més o menys transcendència fins a la lluita per millores socials que ens permetran a tots i totes ser més persones.

El futur és nostre: de tots i totes!

Salut!